Lluís Burgaya, una trajectòria.

Per mantenir el caliu viu, es necessita una dosi d'il·lusió, passió i gaudir del que un fa.

Lluís Burgaya

CTT GESTER
Les arrels, l'inici al tennis taula, devia tenir uns vuit anys.

El Gester era un club humil, situat al centre cívic del Barri de Montserrat de Torelló. Hi havia unes tres o quatre àrees de joc, el sostre era baix i amb degoters, normalment acabàvem el mes amb números vermells, però érem feliços.

En Mir, en Serra i en Guitart ens feien fer uns bons entrenaments, dedicant-nos molta estona, tant entrenant com viatjant amunt i avall. Dretes, reves, tallar, sacar, el top,etc. però també hi havia temps de fer alguna roda i jocs conjunts.

Es podia dir que érem un club petit, però gran alhora, hi havia molts i bons jugadors, una bona escola i bon ambient de club.

Recordo ben bé molts moments viscuts, entre els quals, quan en Serra va venir a casa meva a dir-nos a mi i els meus pares, que ens havíem classificat per disputar el campionat de Catalunya Escolar per equips que es disputaria a Arenys de Mar (vaig sortir disparat amb la bicicleta al carrer, feliç).

La infantesa, el CTT Gester segueix competint.

El primer de la dreta, al costat d'en Conca, junts des del CTT Gester

CTT TORELLÓ

La continuació, després de tres o quatre anys a l'adolescència sense tennis taula, la temporada 1999/2000 vaig decidir tornar-hi, al TT Torelló.

Arribava a un club ben conegut per mi, però fins el moment, com a rival. Em vaig trobar a vells coneguts del Gester (aquest va desaparèixer, fusionant-se al Torelló) a nous companys i la junta directiva que em van acollir des del primer dia  i obrir-me la porta al seu històric club.
Aleshores el Torelló disputava els partits al local del "Club" a la plaça vella. Un local emblemàtic, màgic, perfecte per a la practica del nostre esport.

De seguida, vaig anar recuperant nivell de joc i competint els dissabtes tarda al comarcal i diumenges matí al federat, no paràvem! Durant les set temporades viscudes, vàrem anar construint una pinya d'equip, sobretot amb en Conca, López, Fernández i el coach Guitart. En Ferni es pot dir que el vàrem veure créixer, quin caràcter i quin canell tenia el sagal. I com gaudíem als desplaçaments dels diumenges i els esmorzars abans del matx, xalàvem molt.

Com a anècdota, encara riem amb en Codina i en Ferni dels dòlars d'en Sellarès, a una roda de premsa previ al Catalunya-França. Bons records i títols, l'etapa al club torellonenc.

La defensa d'un escut, el CTT Torelló segueix present.

  Més que un equip, la pinya del TT Torelló

SANT QUIRZE TTC

L'experiència, dues temporades fantàstiques al Sant Quirze de Besora TTC.

Potser necessitava aire fresc, després de llargues temporades al Torelló, tenia la sensació personal del final d'una etapa i on volia continuar la següent, amb els companys de Sant Quirze. Els coneixia bé i ells a mi, encara que fos com a rivals, des de que era un marrec al Gester i els anys al Torelló, però els hi tenia un gran respecte per com eren i pels anys que duien competint. Des del primer dia, em van fer sentir un més d'aquest històric club. Ells, contents per la meva incorporació, jo, motivat per competir al seu costat. 

Una primera temporada molt bona per equips, com també individualment, i concentració per fer el cafè previ al partit, vaig gaudir. Jo venia sí, de saber fer molt bé el top-spin, piloteig...però defensar, tallar fort i contraatacar?? d'en Camps, Masnou, Llibert, Camprubí, etc. en vaig aprendre molt, quins artistes. "Els hi farem passar putes" deia en Masnou, durant al trajecte del desplaçament, era bo.

Recordo arribar un dia a l'entrenament, a l'antic però magnífic local de la Cooperativa, i veure en Liberto amb una doble escombra, treien les teranyines del sostre, no ho havia vist mai. I el dissabte del partit, l'àrea de joc apunt, l'acte feta, tot net i amb la pilota a la taula, apunt per començar el partit, és únic! 
Estada curta però intensa al bisaura, bons records i bon aprenentatge en tots els aspectes.

Els valors d'un club, el Sant Quirze TTC segueix endins.

 Amb en Llibert, l'ànima del Sant Quirze TTC

CTT SANT VICENÇ

La maduresa, la creació d'un nou club.

Cap al final de la segona temporada a Sant Quirze, va sorgir la possibilitat de la creació d'un nou club, a causa de la inquietud de fer-ho per part de jugadors d'un equip del Torelló. Aquella temporada vaig acabar-la amb un baix rendiment esportiu i potser necessitava reactivar-me un altre cop. Aquest nou projecte em va entusiasmar i em vaig afegir a ells, en detriment d'haver de deixar el Sant Quirze tant aviat, amb el bé que m'havien tractat. Al fer-ho, només tenia en ment una fita, tornar a ser competitiu i lluitar al màxim per aconseguir la lliga Intercomarcal (en aquest nou format no en tenia cap). Va néixer el CTT Sant Vicenç de Torelló.

Jugar amb un equip és cosa fàcil, portar un club és més extens. Era hora de posar en pràctica tot el que havia viscut i apres en els clubs anteriors, i exercir un càrrec de la junta de la millor manera possible, n'era el tresorer. Teníem al capdavant, com a president, el nostre estimat i recordat Castells, era el cervell, i amb en Palau de secretari, tot rutllava bé.

El local de joc seria el teatre-casino de Borgonyà. El teatre dels somnis, un lloc històric per la colònia i ideal per a nosaltres, penso que en aquest local li vàrem aportar vida, llum i colors.

Molta il·lusió i entusiasme per part de tots els integrants, normal a l'inici d'un nou club, vàrem gaudir entrenant, partits, desplaçaments, esmorzars, trobades, reunions, etc. 

Primera temporada i campions d'equips a la Segona Territorial de Barcelona. El viatge previ a la final, durant el partit i després va ser magnífic, per recordar. També, teníem la sort de comptar amb el gran jugador Granados, procedent del Tona.

Segona temporada i campions de la Lliga Intercomarcal, una altre fita assolida.

Creixement personal, el CTT Sant Vicenç segueix endavant.

 Foto del 4rt aniversari del CTT Sant Vicenç de Torelló

TT BORGONYÀ

La realització, per saber on vas, has de saber d'on vens.

Dues primeres temporades intenses al Sant Vicenç, moments dolços però també amargs, intentes quedar-te amb els millors i la feina ben feta.

Ja a la primera temporada, però més al final de la segona, tenia el desig i la inquietud de donar-li el nom de Borgonyà a un dels dos equips del club de Sant Vicenç, i perquè no, aconseguir una altre Lliga Intercomarcal, com va ser.

Potser sí, em sentia més identificat amb Borgonyà, potser també era una via d'escapatòria, una manera pròpia de fer, i no haver de carregar amb certs aspectes del Santvi, però, per sobre de tot, era fer respecte al nom de la colònia on hi teníem el local de joc. De retruc, el club comptava amb dos locals, el teatre i el pavelló municipal, polivalència i més opcions per disputar partits i/o tornejos. Un club, dos equips, cadascú procura pel seu i pel bon funcionament del club en general.

D'aleshores, fins ara, i vés a saber fins quan més.

Al final, t'adones i valores el que tens quan ho deixes de tenir o no en pots disposar, i això és el que passa amb el teatre-casino de Borgonyà.

Aviat tornarem a casa, al renovat teatre dels somnis, on hi tenim i gaudim de tot el que som.

La culminació, el TT Borgonyà segueix ferm.

Borgonyà i Sant Vicenç al teatre-casino, temporada 2011/2012